El temps que som

En els primers instants de la nostra biografia, el temps ens tragina suaument, amunt i avall. Cada glop d’aire ens eleva el pit en senyal viatger i l’astrolabi dels afectes ens va estampant el camí. Com que ens falta l’equipatge per encarregar-nos del jo, cap de nosaltres, criatures poc pertorbadores, intenta encallar el periple que ens han forçat a iniciar. I ens deixem dur, transportats pel tic-tac que encara ignorem finit. Quan baixem a la parada de l’adolescència, percebem que el món és nostre, o pot ser-ho, i que estem en condicions d’obrir-lo de bat a bat, apoderar-nos de minuts i hores, i omplir-lo amb tot d’ambicions que ens atorguen felicitats a cabassos. I també frustracions. (Llegir més)