mariajesusbolta.com

7 desembre, 2024 En Articles

Llavis encesos

Joan Fuster ja ho deia: “M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té.” Poques vegades he sentit l’odi perseguint-me, encara que, a l’igual que qualsevol ésser humà, he patit mirades fosques que et menyspreen a la llum del dia o llengües malicioses que t’acusen d’això o d’allò. Així i tot, aquestes actituds no solen impulsar-me a contraatacar i enfrontar-m’hi, perquè desperten més la meua apatia que cap altre reacció d’autodefensa o de declaració de guerra. (Llegir més)

23 novembre, 2024 En Articles

Pinotxos

Ai, senyor Carlo Collodi, estic convençuda que si alçara el cap i vera la quantitat de Pinotxos que en l’actualitat poblen la Terra, tornaria a la tomba amb un somriure als llavis perquè hi reconeixeria el titella desagraït, irrespectuós amb la devoció dels altres, que vosté va crear. La sort, o no, del seu xiquet de pi, és que la delicada Disney el va convertir en un encant de criatura que acaba acceptant la lliçó de la fada a canvi d’atorgar-li vida: no has de ser un deshonrat; si ho eres, tindràs problemes. (Llegir més)

9 novembre, 2024 En Articles

Per a vosaltres, les bones paraules

He estat dies buscant paraules per reportar el cataclisme que s’estén als nostres peus, però era com si se les hagueren engolides els crits de desesper de la gent i els silencis que anunciaven absències imposades. On trobar els mots per descriure els plors de qui ha perdut vides estimades; de qui contempla el paisatge familiar agonitzant sobre la vorera del carrer convuls; de qui ja no té llar i s’aferra al fragment d’un record de passat tendre per continuar endavant? No aconseguia atrapar ni una sola síl·laba per refilar-la als responsables polítics de la tragèdia. Quin dard es mereixen el Capdavanter i el seu exèrcit desbaratat? (Llegir més)

26 octubre, 2024 En Articles

Un llop vol entrar en la teua vida

La primera vegada que vaig sentir el conte de Caputxeta Roja vaig riure, no pel paper de la menuda sinó pel del llop. Em resultava poc creïble que una bèstia salvatge acabara disfressant-se de iaia malalta per fer-se amb la neta. Així i tot, és cert que la l’art sempre ha desenvolupat trames que narren l’intent de males peces d’ensenyorir-se del nostre espai a fi de destruir-nos, burlar-se de nosaltres o simplement distraure’s de la grisor que porten damunt. Resumida en una frase, la cosa aniria així: crònica d’un animal que prova d’enganyar-te per amargar-te la vida. (Llegir més)

12 octubre, 2024 En Articles

Don i Doña

Don i Doña, si m’ho permeten, em presentaré: soc un dels fruits de la llengua que acusen d’”impuesta demasiado tiempo”. I ho soc gràcies al rei Jaume I (el del 9 d’octubre, per si no els sona) i als meus pares, família, veïnatge i amistats que habiten el meu país. Des que vaig obrir els ulls al món, els molt devots m’alimentaren amb cançons de bressol i rondalles, refranys i frases fetes, tradicions i jocs de carrer; i amb una quantitat generosa de paraules que ens bullien al cap com la cassola al forn i escapaven de la boca per envolar-se per les llars. A tots ells, em contaven de nit a la fresca, també els ho havien aplicat els seus, en una mena de deliciosa cadena. (Llegir més)

28 setembre, 2024 En Articles

La vergonya no és nostra

No sé si pensareu que exagere si dic que n’estic farta, molt farta. Que no s’esvaeix un sol dia sense que aparega un nou cas d’abús sexual contra una dona. Que els crits de les víctimes, o els seus silencis imposats, em pertorben el cor. Que m’aclapara que la justícia desvie la mirada davant d’aquests actes miserables. I és que no pare de preguntar-me, quina casta de jutge pot eximir del càstig uns ancians que han abusat de menors, captades a les portes de centres escolars?; quants futbolistes, acusats de delictes sexuals contra dones, tornen al club com si res?; a quina classe de judici humiliant sotmeten Gisèle Pelicot, drogada durant una dècada pel marit per oferir-la a altres homes perquè la violaren mentre ell ho filmava? (Llegir més)

3 agost, 2024 En Articles

Nos amours

L’estiu ha tenyit la casa d’un silenci espés. Un raig de sol, cansat de joguinejar amb la cortina dansaire, s’ha deixat caure sobre l’estora. Sembla com si ell també reclamara repòs, igual que la menuda que dorm plàcidament al sofà. La mare la mira i sospira de benestar. Els cabells negres de la xiqueta contrasten amb la pell de nata, tan suau que pareix que ni l’aire gose acaronar-la. Però la mare, sí; amb tendresa, li prem el bracet mentre sent com batega la felicitat. (Llegir més)

20 juliol, 2024 En Articles

Ser respecte o no ser

Ahir, passejant per València, vaig observar que en una de les parets d’un edifici impol·lut, algú hi havia fet una pintada. Tot i que sempre he pensat que la majoria dels grafits que visualitzem per les ciutats solen reflectir eslògans, reivindicacions o versos com una manera més de llibertat d’expressió, en el cas que comente, el dibuix semblava inacabat i resultava insuls, buit. Però el que més em va xocar va ser el llenç triat per amollar-lo: a la porta d’un tanatori. En un espai on habita la tristesa. En un refugi construït per fer costat al dolor de la nostra gent. (Llegir més)

6 juliol, 2024 En Articles

Malsons a vora mar

La nit de Sant Joan és, per definició, bellesa, alegria i calidesa. El llenç nocturn esguitat d’estrelles i de llunes representa tot allò que esperem de l’estiu i, per què no, de la vida. En un ambient festiu, juguem amb el foc, el foc amb l’arena, l’arena amb la mar fins que, en unes hores, flames, terra i aigua s’apropien de nosaltres i ens porten amunt i avall d’un univers de sensacions ben particulars. (Llegir més)

22 juny, 2024 En Articles

Si jo…

Què hauria ocorregut, ens preguntem sovint, si aquell dia, en aquell instant, amb aquella persona, en lloc de creure’ns els seus arguments, haguérem dubtat; en lloc de girar cap a l’esquerra, haguérem entrat al carreró de la dreta? Què hauria sigut de nosaltres si haguérem alterat una sola paraula, un gest mínim, en la narrativa de la nostra existència passada? (Llegir més)