mariajesusbolta.com | Portfolio Categories obres

14 febrer, 2024 En

El bàlsam

El diagnòstic d’una malaltia trasbalsa la vida de les tres dones de la família. Una notícia que marcarà l’inici d’una nova etapa que les abocarà a un món desconegut.

Hi trobem sentiment de culpa de Teresa que es desespera perquè les seues filles hagen de tornar a transitar per un camí tan aterridor; la necessitat de Clara de conciliar el desconsol amb l’afecte i l’acompanyament cap a una mare que a poc a poc s’apaga i, finalment, la força d’Anna per sobreviure a un tràgic secret guardat durant molt de temps.

Editorial: Fundació Bromera per al Foment a la Lectura de la Comunitat Valenciana, Alzira, 2023.

Il·lustracions: Pablo Caracol

ISBN: 978-84-125563-4-6

Enllaços:

Editorial

16 desembre, 2015 En

El sol sense son

Tot va començar quan el Sol, que havia brillat durant tot el dia, va dir a la Lluna, que no, que no pensava bellugar-se del Cel, que volia descobrir què feien els humans quan seien a prendre la fresqueta. A partir d‘aquell moment, la Lluna, les Estrelles, el poble de Menjamassa i el seu representant més insigne, l‘alcalde, intentaran convéncer el Sol perquè es retire i permeta que vinga la nit.

Editorial: Consorci d’Editors Valencians, S.A., València, 1987
Il·lustracions: Marga Baixauli
ISBN: 978-84-7575-247-1

16 desembre, 2015 En

La bruixa Merenga

La bruixa Vinagre fa desaparéixer tots els pastissos, totes les llepolies,… el poble es queda sense dolç. Heus ací, però, que la Bruixa Merenga entra en escena endolcint-ho tot i estableix una forta lluita contra la bruixa Vinagre.

Editorial: Ed. Camacuc, Paiporta, 1990 (Reeditat 2008)
Il·lustracions: Rosa Penadés
ISBN: 978-84-86970-59-8

16 desembre, 2015 En

Xipi al País dels Colors

Vos agraden els llibres d’aventures? A mi m’encanten i cada volta que en tinc un obert a les mans, no puc estar-me de recordar una amigueta meua: XIPI. El seu nom no era exactament el seu nom. Vull dir que Xipi era una forma més curta de dir Xildeberta Ignàsia Puríssima Ifigènia…

Edita: I.M.C. Meliana, Meliana, 1990
Il·lustracions: Remon

16 desembre, 2015 En

La cova dels estels

—Busca, Mora, busca.

La pobra gossa portava ja més de dues hores amb el nas clavat al terra, els músculs tensos i les orelles rectes. Aquesta maleïda rabosa… No era tan estúpida com havien pensat en un principi.

—Molt bé, Mora. Ara queda’t quieta que em toca a mi…

Editorial: Ed. Camacuc, Paiporta, 1990
Il·lustracions: Cesa Perelló
ISBN: 978-84-86970-77-2

16 desembre, 2015 En

La lluna m’ha parlat de tu

Va contenir l’alé quan la coberta del llibre guaità per la boca del sobre: No em digues adéu de Maria Requena, editorial El Roure. Un tel li ennuvolà la mirada. “Si ho vera Raül!”, va pensar ben endins seu. De cop i volta, recordà on era i va redreçar-se encara més en el seient. Va recórrer les taules amb la mirada: els dos individus d’abans, desil·lusionats segurament per la manifesta indiferència de la dona, se n’havien anat a provar sort en un altre lloc.

Maria tornà al llibre i, lentament, emocionada, començà a llegir…

Editorial: Ed. Camacuc, Paiporta, 1992
Il·lustracions: Manel Gimeno
ISBN: 978-84-86970-52-9

Enllaços:

Editorial

16 desembre, 2015 En

Les mans d’Amiel

—¡Quina mala sort!— va pensar Amiel, que s’havia quedat agenollat sota la pluja. —Quina …¡oh! ¡no! ¡nooo! — cridava el xicot mentre colpejava el peu dret contra terra i el cap contra la paret. Semblava molt furiós. Cridava i mirava el cel.

—¡Oh!, ¡no! ¡Les meues mans! ¡Les meues mans!…

Editorial: Tàndem Ed., Alzira, 1992
Il·lustracions: Alejandro Kucharski
ISBN: 978-84-87693-40-3
Premi Samaruc 1993

Enllaços:

Editorial

16 desembre, 2015 En

El sol sense son

Tots sabem que cada dia quan el Sol ix, la Lluna i les estrelles es giten. I que quan la Lluna apareix, el Sol se’n va a dormir.

Però conten les iaies del meu poble que una vegada, fa molt de temps, no va passar així…

Editorial: Ed. Camacuc, Paiporta, 1993
ISBN: 978-84-86970-96-3

16 desembre, 2015 En

Pell-roja, rostre pàl·lid

A mitjan segle XIX, van ser nombroses les famílies europees que van emigrar als Estats Units d’Amèrica. Allí, no solament van haver de lluitar contra les forces de la natura, sinó contra un enemic més fort i més perseverant: els pellroges. Aquesta és la història d’un jove irlandés, educat per a témer i menysprear els indis, que haurà de recórrer un camí dolorós per a arribar a entendre i a estimar els senyors de les praderies. Amb Michael, el lector no solament entrarà a formar part del món dels sioux, sinó que, a més, viurà una història d’amor i d’amistat apassionant.

Editorial: Ed. Bromera, Alzira, 1995
ISBN: 978-84-7660-228-7
Premi Vila de L’Eliana 1994

Enllaços:

Editorial

16 desembre, 2015 En

Vull jugar

El públic va aplaudir entusiasmat. La guanyadora va eixugar-se les llàgrimes que li queien per les galtes i va alçar els braços. Per fi havia guanyat un concurs de la tele! Els premis eren fantàstics: una màquina de cosir portàtil i un abonament d’autobús per a deu anys. En realitat ni una cosa ni l’altra no li feien cap falta: de cosir, ella no en sabia, i a la faena, sempre hi anava amb tren. Però tant li feia. El més important era haver guanyat…

Editorial: Cruïlla, Barcelona, 1995
Il·lustracions: Arnal Ballester
ISBN: 978-84-8286-090-9
Premi Vaixell de Vapor 1995
Premi Samaruc 1997

Enllaços:

Editorial