mariajesusbolta.com | Jordi Peris

10 maig, 2025 En Articles

Hola, tu

La dona només pretenia redactar una carta de protesta, diguem-ne oficial, a una autoritat. Així i tot, les primeres paraules en caure al full van ser: “Hola, tu”. La va sorprendre la seua gosadia i, mentalment, va demanar perdó per no usar un “Senyor president”, que era la fórmula que li corresponia. De seguida, però, va pensar que feia temps que aquest títol de cortesia elevat havia perdut brillantor pel grapat de dirigents que governaven a base de mentides i meninfotisme social. Per aquesta raó, tampoc no va escriure el nom de l’individu a qui anava adreçat el text perquè, oferint una carta oberta, advertí que senyalaria més càrrecs polítics. I així quedà l’encapçalament: “Hola, tu”. (Llegir més)

26 abril, 2025 En Articles

Benvolgut llibre

Ja ho sé, benvolgut llibre, que el teu cos és fràgil com una ala de papallona i que la història, en mans de les harpies que intenten sotmetre’ns, t’ha arrancat la pell més d’una vegada i ha provat d’emmudir-te a colps de flames. Sé també que hi ha qui t’encasta en un prestatge de saló on passes anys esgrogueït per la pols o qui fuig de la teua presència per reverenciar més i més pantalles. Però, des que Gutenberg marcà els inicis d’allò que es constituiria en eco de múltiples veus, sempre has resistit; més encara, has anat creixent, consolidant-te i expandint-te al llarg dels segles fins a convertir-te en allò que moltes persones considerem companyia insubstituïble. (Llegir més)

12 abril, 2025 En Articles

El temps que som

En els primers instants de la nostra biografia, el temps ens tragina suaument, amunt i avall. Cada glop d’aire ens eleva el pit en senyal viatger i l’astrolabi dels afectes ens va estampant el camí. Com que ens falta l’equipatge per encarregar-nos del jo, cap de nosaltres, criatures poc pertorbadores, intenta encallar el periple que ens han forçat a iniciar. I ens deixem dur, transportats pel tic-tac que encara ignorem finit. Quan baixem a la parada de l’adolescència, percebem que el món és nostre, o pot ser-ho, i que estem en condicions d’obrir-lo de bat a bat, apoderar-nos de minuts i hores, i omplir-lo amb tot d’ambicions que ens atorguen felicitats a cabassos. I també frustracions. (Llegir més)

29 març, 2025 En Articles

Ningú no naix odiant

Em costa entendre com alguns que es diuen valencians abominen dels sons i les paraules que des de fa segles espurnegen per l’atmosfera d’aquest racó de la Terra. Séquia. Marjal. Penya-segat. Horta. El nostre món: un territori planer i muntanyenc, sec i humit, farcit d’arena, de pinedes i de vegetacions corals que fa temps va invitar-nos a instal·lar-nos-hi i a construir arquitectures pròpies i racons singulars. I tot, arruixat per la llengua que parlem. (Llegir més)

15 març, 2025 En Articles

M’agraden les vostres llengües

M’agrada el francés. Amb ell vaig aprendre a llegir i escriure; més tard, a teixir amistats, compartir la meua visió de la vida o declarar el meu amor. Em va acollir de menuda i m’ha permés volar amb Le petit prince; submergir-me en Madame Bovary o deixar-me acaronar per la veu de Moustaki. M’agrada el castellà. És la llengua de l’adolescència que em va abocar a un paisatge diferent però igual d’apassionant que el meu originari. El seguisc als mitjans de comunicació; m’entretinc jugant amb els accents que l’evolució li ha forjat, i sóc seguidora confessa de Delibes. (Llegir més)

1 març, 2025 En Articles

L’Horta suplica

Estirada a la vora de la mar, llança al cel braços i dits suplicant ajuda. Ni tan sols el seu color verd esperança aconsegueix revitalitzar-li l’ànim. “L’horta agonitza”, diu un llaurador de llarga travessia. I me’l crec. Des de fa temps, assetjada pels voltors del capitalisme, a la nostra terra li costa més que mai alçar el cap i respirar: tènues subvencions de les institucions, discret relleu generacional, i la creença, la destrellatada i perillosa creença d’una part de la societat, que l’horta ha de ser una mena de parc temàtic que s’ha de mantenir viu per poder passejar-hi, recrear-se en el canvi estacional o ensenyar a les criatures que les taronges o les carxofes no es cultiven en els supermercats. (Llegir més)

15 febrer, 2025 En Articles

No permetrem l’oblit

Quantes vegades, al llarg de la nostra existència, visitem el passat? En quantes ocasions busquem aquella persona estimada que ens acompanyava de joves o aquella casa-niu on vam residir durant dècades? A mesura que corren els anys i ens acostem al templet de la tercera edat, la presència de l’ahir guanya terreny a l’expectació del futur. Alguns ho consideren nefast perquè associen la nostàlgia a la memòria, i acusen aquella de triturar-nos el present. Jo, en canvi, crec que mirar enrere no ens converteix en esperits afligits pel que ens toca viure en l’ara. (Llegir més)

1 febrer, 2025 En Articles

Falles de dolor

Sempre he considerat que l’essència de les Falles és profundament brillant pel fet que ofereixen una dimensió elaborada de l’actualitat que s’esforça per arribar a tot el món. M’hauria encisat haver nascut artista i haver posseït la gràcia de transformar en somriures el present que ens devora. Em resulta tan meravellós com la creació literària, on una idea, simple o laberíntica, ha de caure sobre el paper convertida en una accessible genialitat de paraules. (Llegir més)

4 gener, 2025 En Articles

El vertigen de l’astronauta

El dilema quedaria així: es pot ser astronauta i sentir vertigen per les altures? Ser vaca i ser al·lèrgica a la lactosa? Difícil, no? A mi, em sembla quasi impossible. Més encara, hi afegiria; ratllaria una irrealitat compromesa. Així i tot, el dia a dia ens demostra que aquestes situacions d’incongruències s’han donat i es donen encara, a pesar del temor i el rebuig que genera en la majoria de la societat. Trobem aquell que es diu més de la terra que la xufa, però que lluita per desfer-se de tot allò que ens fa poble valencià, començant per la llengua (Llegir més)

21 desembre, 2024 En Articles

Hui, de què vols que calle?

Ho sabem tot de tot? Vull dir, ja no dubtem de res? Qualsevol tipus d’intervenció pública, del nivell que siga, ha esdevingut un dictat absolut. Sentim veus a tothora, cada vegada més categòriques, que expliquen, retruquen, il·lustren o testimonien, però cap, o molt poques, gosen manifestar vacil·lació. Hem construït una societat on domina l’ego poderós i ja no hi té cabuda la indecisió o l’atenció discreta. (Llegir més)