Mala sort, senyor Rajoy, és un home amb molt mala sort. Ho dic perquè, a pesar que la meua mare va viure tants anys, malauradament, no la va conéixer. Malauradament per vosté, és clar, no per ella; ella no l’hauria ni olorat. Llegir més
El primer Pau és de l’horta. Té 13 anys i està perdudament enamorat. “Des que tinc ús de raó”, confessa. Perdudament enamorat de l’horta.
Coneix el pes del sol brunzent sobre la seua esquena inclinada un dia d’estiu. Ha matinat per acudir al crit exigent de l’aigua que vol penetrar als camps i fecundar-los. Ha begut el llenguatge dels homes i el dels animals, i ha pastat la terra abocat sobre els cavallons, atent a l’arquitectura que fuig cap a l’horitzó. I no se’n queixa. Mai. Llegir més
Ara fa sis mesos del segrest. Sis! Les xiquetes continuen en mans dels fanàtics islamistes. Les famílies, desesperades, no en saben res.
Un dolor que ofega.
Un silenci que mata.
Tinc una filla nigeriana que no conec però que estime amb deler. Llegir més
És 3 de setembre, o 9 o 17. Tant se val!
En són 25 a l’aula o 31 o 40; tant se val!
D’infantil, de primària, de secundària o de batxillerat; tant és!
No ens importa la data, ni tan sols els personatges principals de l’obra.
L’única cosa que importa hui és que fa un sol de justícia, una calor que torra xulles i una humitat que es pot mastegar. Llegir més
No ens paralitzen les tempestes violentes que duen segles desfermant-se sobre nosaltres.
Passem precipicis, sortegem penya-segats i travessem serralades senceres.
No ens frenen el pas les bèsties que udolen la nostra mort; ni les llengües de foc que un dia van socarrar els peus del nostre país. Llegir més
Pàgines arrugades, empremtes de dits de xocolate, lletres diluïdes enmig de gotes capritxoses… Els contes de la infància van esdevenir, un dia, els mapes dels nostres primers anys de vida. Vam travessar amb ells aquell pont gegantesc que separa la a de la b; vam aconseguir completar l’infinit trencaclosques de les síl·labes; vam desenroscar les primeres frases i, vencedors, les vam llançar a l’oceà blanc del nostre quadern. Quanta puresa en aquelles narracions, quanta brillantor en els nostres ulls! Llegir més
Ja sé que ens vas deixar la teua casa perquè en tinguérem cura mentre tu feies vacances, però, mira, company, les coses han anat malament per ací, molt malament, i t’he de dir que aquella terra fecunda d’horta, de cims emboirats i d’ones, ha esdevingut un desert que arrecera les pitjors bèsties que mare ha parit. Aquells corcons que tant t’enutjaven, ja han posseït la casa sencera. Hi van entrar tots: cucs, sangoneres, fardatxos, paràsits que han ocupat les parets de la teua llar i des de dins la roseguen i l’esmicolen sense descans. Llegir més
Al meu país fa anys que fa fred, molt de fred. Un fred que ens talla les paraules i ens paralitza els gestos. No importa l’hora del dia, ni tan sols les estacions. Fa fred a tothora: a l’estiu i a la tardor, també a la primavera i, fins fa no res, a l’hivern punyent. Llegir més
Mira que bonica que eres. Et contemple i em sembla que el temps t’ha estimat igual com ho ha fet la vida. Els trets elegants del teu rostre, l’esveltesa del coll, les teues maneres refinades, em fan pensar que sempre has sigut una reina atrapada en el paper equivocat, plena de bondat, rebel sovint, respectuosa sempre. Llegir més
M’alce prompte per córrer pel parc i em para un goril·la de discoteca camuflat de policia (multa per fer esport en lloc no habilitat). Dic que deu estar de broma (multa per resistència a l’autoritat) i que jo faig esport perquè Mato manté que ser manta mata (multa per ultratge a representant del poble). Em pose a parir (multa per intent d’avortament) i me’n vaig feta un bou repassant els arbres genealògics de cada membre del govern (multa per injúries en via pública), mentre em pose la caputxa perquè m’estic refredant (multa per alterar l’ordre públic encaputxada). Llegir més